Guia
per a prínceps de conte
per
Xesca Fernàndez de Heredia Socies
ÍNDEX
- Definició de príncep de conte1.1. Qualitats i Detecció de prínceps de conte
- Morfologia
- Entrenament3.1. Espasa3.2. Geografia3.3. Música
- Primers passos en el món dels contes4.1. Identificació de princeses en perill
- Experiències de professionals5.1. Un cas curiós: Sant Jordi
1. DEFINICIÓ DE PRÍNCEP
DE CONTE
Si
buscam el mot “príncep
de conte” al
diccionari de la Real Acadèmia De Paraules Màgiques i/o
Fantàstiques Contesdefadesca, sabrem que un príncep de conte es un
“príncep, cavaller,
noble o jove que rescata a una princesa, dama, camperola o al·lota i
després es casa amb ella”. Prové
de la paraula
prinpesconte, que
significa “em salva un miracle” o “miracle salvador” en
idioma arcaic de Contesdefades, i ha evolucionat fins al nom amb el
que els coneixem; encara que el poble pla designa als prínceps de
conte amb l'expressió “pimpollo amb armadura”.
1.1.
QUALITATS I DETECCIÓ DE PRINCEPS DE CONTE
Els
prínceps de conte es coneixen per tenir una gran paciència, molt
bona veu i una perfecta oïda musical; tenen molta facilitat per
ficar-se en problemes, i molt mal sentit de l'orientació. Son
propensos a canvis d'humor, a caure malalts d'amor i a les ferides
greus; endemés, son terriblement supersticiosos. Solen contar amb un
nom mes llarg que un dia sense pa que ningú recorda, i el
protagonisme recau sobre la princesa salvada (ja que ha estat presa
de turments, almenys que tingui el protagonisme).
Per
detectar a un príncep blau, basta anar al metge i consultar els
registres. El primer jove que tingui un nom impronunciable i una
llista d'ingressos i visites per accidents amb ganivets pel mig i
mals d'amor, quasi segur que ho és. Les probabilitats augmenten si
es el mes petit dels seus germans.
2.
MORFOLOGIA
Els
cavallers de conte estan dividits en tres parts: cap, cos i
extremitats.
El
cap conté una fibra resistent que converteix als prínceps de conte
en éssers de mollera dura, tant per contenir el cervell dins el
crani com per protegir-lo. El cervell es lleugerament més petit del
que és costum, però dividit en més seccions, dedicades a les
supersticions, música i altres.
El
cos conté, a part de tots els òrgans, una estructura anomenada
falsos músculs, que no contenen quasi cap tipus de força. A vegades
tenen els anomenats músculs hipòcrites, que donen una aparença
musculada totalment falsa.
Les
extremitats varien en nombre segons l'especie del príncep de conte.
Normalment son els braços i les cames, encara que si el cavaller es
de la família de les fades o esperits del bosc, tindrà dues
extremitats més, corresponents a les ales (per exemple).
Ara
usarem a un aspirant a príncep com a model. Respon al nom de Manel
Ignasi Quico Umbert Eduard Leopold, M.I.Q.U.E.L. per
abreviar. A la miniatura hem senyalat totes les parts destacables.
3.
ENTRENAMENT
La
seva educació ha de ser completa, posant especial atenció a la
música, l'espasa i la geografia. Es recorda que sempre hi ha d'haver
un metge a prop (el més segur es entrenar devora un hospital). En
cas de que es tinguin ales, cua o altra capacitat útil, s'han de realitzar
estudis per desenvolupar aquesta qualitat.
3.1.
ESPASA
L'
espasa es una part fonamental de l'entrenament d'un cavaller de
conte. Ha d'aprendre a realitzar les figures més complicades, com
l'Estocada Richelieu, la Floritura de Flandes, l'Estocada simple amb
volta espanyola, i l'Estocada Llança Espases Estil Bumerang
Australiana (aquesta última s'ha de practicar amb sendes espases de
fusta, a no ser que es vulgui acabar sense cap. Es recomana acotar-se
i estirar el braç per recollir-la quan torna).
A
part de l'espasa, també convé que s'aprengui el maneig d'altres
armes, com l'arc i la llança, i tècniques primitives, com ara... llançar una
pedra (mmm...sempre es útil).
Com
quasi sempre s'ajuden per armes màgiques, no fa falta que es sigui
molt destre, però s'han de saber els fonaments.
3,2,
GEOGRAFIA
Els
prínceps de conte tenen una nul·litat absoluta per orientar-se,
cosa que els es molt útil per, encara que sembli mentida, localitzar
l'al·lota a salvar. Fent un repàs a tots els contes i rondalles,
podem observar que sempre que els prínceps de conte es perden,
troben a alguna dama que requereix la seva ajuda. Tot i això,
han d'estudiar geografia.
Els
candidats estudiaran de valent tots els mapes del regne, i realitzaran excursions, tant a peu com a cavall (o altres animals),
sempre acompanyat d'un adult o persona responsable (no sigui cosa es
perdi abans d'hora).
3.3.
MÚSICA
Els
prínceps blaus han d'aprendre a tocar instruments de corda, com la
guitarra, el violí o el llaüt, i s'han d'aprendre de memòria totes
les cançons, històries i poemes que puguen cantar a les places (per
menjar o altres; durant les aventures no se sol cobrar). A més, han
de saber improvisar versos per contestar a les princeses que canten
des de les torres altes.
4.
PRIMES PASSOS EN EL MÓN DELS CONTES
Quan
el príncep s'interna en el món dels contes, ha de circular
durant un any amb la P blava dels principiants. Aquí entregam uns
consells bastant útils per als prínceps blaus primerencs.
4.1.
IDENTIFICACIÓ DE PRINCESES EN PERILL
Una
de les coses més importants és saber distingir les princeses en
perill de les que no ho estan. Normalment amb un cop d'ull basta,
però hi ha casos en que no és tan fàcil. El cas més comú és el de
les princeses dormides. Poseu-vos en situació: en M.I.Q.U.E.L. entra
de nit en un palau i tothom està dormit. Llavors, pensant que hi ha
una princesa embruixada, la besa per despertar-la, i... resulta que no
estava embruixada, és que a les dotze del vespre la gent acostuma a
estar ja roncant. Ningú vol que un rei enfadat el persegueix fins a
les afores de la ciutat per haver besat a la seva filla. Els bons
prínceps de conte han d'apreciar les diferencies entre una princesa
que no es pot despertar i una altra que està dormint la sesta.
Les
princeses Sanna i Gènia ens han ajudat en l'experiment. La Sanna,
com es pot veure, somriu lleugerament, te els cabells brillants, la
pell normal i corrent i una posició inestable, perquè la majoria de
gent quan somia es mou, molt o poc. Per tant, la Sanna no està
embruixada. La Gènia, per el contrari, te una expressió neutra, els
seus cabells no llueixen el color daurat habitual i la pell és d'un
color massa brillant, resultat de l'encanteri. A més, la seva
posició es estable. Llavors, la Gènia sí que és incapaç de
despertar-se.
(No s'ha embruixat de veritat a les models. Son tot efectes de maquillatge).
(No s'ha embruixat de veritat a les models. Son tot efectes de maquillatge).
5.
EXPERIÈNCIES PROFESSIONALS
Aquí
entrevistam a quatre prínceps de conte i dues princeses. Contesten
algunes preguntes i conten algunes de les seves experiències.
RP:
Pregunta per a Ramon Joan Esteve Miquel Alexandre Bartomeu...(et
podem dir només Ramon?) Ets el príncep de na Rapunxeta, però no
provens de la noblesa, al contrari del que es pensa. Quan et vares adonar de que eres un dels denominats prínceps blaus?
R:
Òbviament, quan vaig ser conscient que tenia un nom mes llarg que la
marató de Boston. No es massa fàcil fer amics quan es tarda mitja
vida a dir-te el nom. (riu). La majoria de vegades que em cridaven a
dinar, quan arribava els meus germans ja estaven fent la digestió.
RP:
Que feies el dia que et vas perdre?
R: Ja era professional, però encara duia la P, i com és requisit,
entrenava regularment. Aquell dia vaig anar d'excursió.
RP:
I ningú t'acompanyava?
R:
El meu pare.
RP:
I on era?
R:
El vaig perdre. Quan vaig sentir cantar, vaig anar cap a la veu i la
vaig veure. Si arribo a preveure tot el cacau que es va muntar, duia
una escala sencera el dia següent. No se que pensava quan vaig
dir de que teixís la escala! De totes maneres, no ens va gens
malament. Com ella no es princesa, vivim de llogar la torre i de fer
perruques per als tribunals.
RP:
Passem ara a l'August etcètera, etcètera; Tu sí que ets un príncep,
i al contrari que a molts, et van començar a entrenar des de que va
néixer. Com es això?
A: És que ja tenien previst amb qui m'havia de casar. L'únic que vaig
haver de fer es entrar a la màquina del temps de les fades,
aparèixer cent anys després, perder-me per trobar el castell de la
Joana, besar-la i tornar amb la maquina fins a cent anys abans. No
té gaire misteri.
RP:
Vas tenir poca feina, no?(riem)
A:
Si, crec que el pitjor va ser trobar el camí per perder-me i tornar
amb ella a la màquina del temps.
RP:
Molt bé. I tu, Gregori? Que et va dur a passejar per el bosc?
G:
Que m'havien robat. I vaig trobar una torre, i una mica mes enfora a
na Magraneta. Sincerament, es que soc molt macabre, i vaig
pensar que quedaria bé al saló, o que almenys la podríem enterrar
al poble. A casa li vaig veure un anell negre molt lleig i vaig
decidir llevar-li. I va i obre el ulls! Vaig pensar que era un zombi
i vaig arrencar a correr. Després, quan em va contar la història
mentre jo corria en cercles, em va sabre greu, però, el cas és que soc un
fan de The Walking Dead. (riem tots)
RP:
Tomeu, et toca a tu. Tens una història un poc semblant. Eres sastre. I
vas brodar una frase en aparença innocent que et va portar
problemes. Que en vas aprendre?
T:
A part de com fer barallar a dos gegants?(somriem i ell riu) Bé, que
per caçar un animal amb banyes basta posar-se davant un tronc,
treure una jaqueta vermella i les arts de torero i apartar-te en el
moment just. I a no fer-se el fatxenda. Mai. Es molt perillós, et
pot dur a una competició de força amb un gegant.
RP:
I ara passarem a la Sanna, que ja ens ha ajudat. A molts el sorprèn
que una princesa entri dins la categoria de prínceps de conte.
S:
Sí, tot i que en realitat no soc l'única. Les noies en formam un
sector molt petit de la comunitat de prínceps de conte.
Intercanviam els papers, nosaltres salvam als prínceps. Tenim uns
mètodes diferents als seus. Normalment, per desencantar als prínceps
els tiram una galleda d'aigua al cap, literalment. Vull dir, que els
hi tiram la galleda al cap. La majoria de les vegades funciona.
RP:
I tu, a quin príncep has salvat?
S:
Al granota. Som una persona de paraula, i un pacte es un pacte. No recoman besar granots, de veritat. son un poc... viscosos.
RP:
Va ser una solució tradicional, dons. Jabaa, et toca a tu. Ets la sireneta, i et vas fer
bromera de mar. Ens contes com es que ets aquí?
J:
Gregori, no t'espantis, que no soc un zombi. (en Gregori riu) Bé, amb
molta paciència, les meves germanes van anar recollint els meus trossos, i després la bruixa bona del sud em va reconvertir.
RP:
Genial, si que en tenen de paciència les teves germanes! Bé, i
perquè entres dins la categoria príncep de conte?
J:
Quan una ona el va tirar, vaig treure al príncep de l'aigua perquè no
s'ofegués. I no el vaig matar, cosa que també el va salvar.
Volia tornar al mar, i l'estim com ell m'estima a mi,
com si fos el meu germà gran. Si ell es feliç, jo també. A més a
més, ara tenc feina de mestra de natació.
RP:
Gracies per haver participat.
R:
De res.
A:
Si, ha estat un plaer.
G:
Ha estat molt divertit
S:
Hem rigut moltíssim.
J:
Si ens tornes a necessitar, ens crides.
5.1.
UN CAS CURIÓS: SANT JORDI
Com
hem dit abans, els prínceps de conte només salven a una al·lota i
es casen amb ella quasi sempre. El que passa olímpicament de tot
això es Sant Jordi, que és salva-princeses de professió. Sant Jordi
fa una feina específica: controla que no hi hagi massa prínceps de
conte. Quant es jubili, es casarà i seguirà el protocol, cedint el
seu lloc al seu aprenent. Es una feina molt important, perquè la
superpoblació de prínceps blaus provoca baralles.
I aquesta es la guia per
als cavallers de contes